Espectacular nit final del Castanyasso 2013 amb Dusty Mush, See See i Future Primitives

Dusty Mush. Foto Magic Pop 

La darrera jornada de la XIIena edició del Catanyasso va tenir lloc a la Sala Zero de Tarragona (Carrer de Sant Magí, 12) el dissabte 26 d’octubre de 2013. Van actuar, per aquests ordre: els francesos Dusty Mush; els britànics  The See See; i els sud-africans The Future Primitives. Si  les dos primeres jornades havien posat el llistó molt alt, la tercera i última va superar tots els bons auguris previstos amb tres propostes imaginatives i encisadores. Els tres grups ens van oferir un concert vibrant amb un  repertori magnífic de cançons, entre pròpies i algunes versions ben curioses.  Sens dubte, un colofó musical perfecte per a tres nits intenses de rock and roll que han convertit aquest  Castanyasso 2013 en una de les millors edicions celebrades durant la seva trajectòria i, de pas, en un dels millors esdeveniments artístics que ha vist aquest ciutat en temps sense tenir que recórrer als romans com solen fer obsessivament les autoritats politiques i culturals d’aquest ciutat.  

Així que, abans de passar a detallar-vos una bona part dels principals aspectes que van convertir la nit en memorable, permeteu-nos fer públic el nostre més sincer agraïment, i aplaudiment objectiu per la feina feta, a una organització impecable que, amb el seu bon criteri, ens ha permès gaudir d’un espectacle tan fantàstic com aquest al que, afortunadament, en la seva darrera nit va aconseguir una entrada més generosa i conseqüent amb la rellevància de les  propostes de caire internacional que hem pogut gaudir durant aquesta dotzena edició.

Dusty Mush. Foto Magic Pop 

La festa començava amb un raig penetrant i continuo de distorsió, de la primera a la darrera cançó,  gentilesa dels francesos Dusty Mush. Amb poderosa formació de trio, van desgranar el seu repertori de “cassette” a base de contundents riffs de guitarra que, si bé tenien unes evidents arrels de “garage punk”, ells hi afegien altres detalls de tipus psicodèlic amb solos eteris així com moments d’after punk mitjançant ritmes de percussió i baix obsessius. D’aquesta forma aconseguien transportar aquests sons de caire sixties cap a concepcions més pròpies i ben prometedores on destacaven elements tan sinistres com ferotges. Entremig,  el seu guitarrista protagonitzava escenes impactants de poderós feedback compenetrat de forma total amb la seva generosa “pedalera” així com amb alguns dels elements del mobiliari de la sala on va refregar la guitarra per obtenir alternatives sonores que omplien tots els racons de la Zero. Un bon concert, amb algunes versions apassionades com per exemple del tema "Gloria" dels Them, que va aconseguir agradar tant a aquells que opten per un garatge salvatge com als que prefereixen una interpretació ben sorollosa i atmosfèrica del rock and roll.

The See See. Foto: Magic Pop 

La següent proposta de la nit va ésser protagonitzada per uns, més que impressionants,  The See See.  Un quintet londinenc que va fer honor a la seva fama de banda ben professional, amb una imaginació desbordant, un repertori de pop psicodèlic magnífic i uns genials instrumentistes que van prioritzar la seva aportació global al grup abans que les seves possibilitats instrumentals que foren relegades a un segon pla en benefici del so ben conjuntat. Tot i aquesta intencionalitat manifesta, vam poder gaudir d’alguns moments d’execució fantàstics. Però els més destacable d’aquesta banda fou, al nostre parer, l’enorme capacitat de crear tot un món sonor ben lisèrgic que naix d’un simple riff de teclat o de guitarra. Des d’aquest element harmònic senzill primigeni aconseguien,  amb un crescendo fabulós que durava tota la cançó, transportar-nos a una altra dimensió mental d’espai i temps.  Mitjançant dues guitarres molt inspirades, una d’elles amb el seu bon cantant principal; un orgue senzill però efectiu; acompanyats d’ una bateria omnipresent amb alguns moments fins  i tot del “madchester” més àcid, i un baix del que sorgien alguns riffs d’acompanyament extraordinàriament ben perfilats,  els See See ens van oferir un dels millors concert d’aquest estil que la nostra memòria periodística ens permet recordar.

The See See. Foto: Magic Pop 

Gràcies a aquests extraordinaris músics, els amants de l’autèntica  psicodelia,  la de finals dels seixanta i principis dels setanta es, poden sentir ben reconfortats entre tantes propostes actuals que, per moda o per contagi de grups d’èxit, se’n fa dir erròniament psicodèlics. Els See See no tenen  res que veure amb aquestes bandes que es consideren psicodèliques quan en realitat tant sols estan fent una mena de post-rock indie que, com a molt, abusa del pedal wah wah i del Farfisa a lo tonto . Els See See capten i representen l’autentica psicodelia, aquella que tant aviat pot fer referència al so de la costa oest nord-americana com al swinging london de finals dels seixanta. I això sí, sense caure en  concepcions repetitives heretades dels mites  i llegendes de l’època del Sargent Pepper i posteriors succedanis, sinó creant el seu propi espai, una proposta ben original i actual de cançons amb una melodia commovedora i una rítmica fascinant.
                        
Després d’un concert d’aquests dimensions i èxit, reconeixem que, abans que pugessin a l’escenari els  Future Primitives, no confiàvem gaire que la seva actuació fos capaç de superar la intensitat i el nivell de complicitat assolit per l’anterior banda. Amb menys músics sobre l’escenari, la seva proposta de rock and roll a parts iguals de primitiu garatge i instro rock, no era garantia suficient per estar, almenys, a l’alçada del britànics. I contra tot possible pronòstic de que no aconseguirien sobreeixir, els sud-africans van oferir-nos també un enorme concert amb el que es van guanyar a públic mitjançant un brillant repertori  de temes propis i algunes que altres versions molt aconseguides.

The Future Primitives. Foto: Magic Pop

Els Future Primitives son un trio magnífic  format per un cantant i guitarrista que no tant sols entonava els temes amb perill de perdre la veu tot i la gran capacitat de cridòria que tenia, sinó que també ens va regalar uns moments de guitarra amb riffs ben dissenyats i una rapidesa encomiable que el convertien en un dels instrumentistes de les sis cordes més hàbils i resolutius que hem vist mai. I si el guitarrista era enorme, el baixista no es quedava enrere amb riffs de baix increïbles, tremendament rítmics i ben dissenyats que aconseguien omplir  cançó amb una visió ben personal i també única de les, en aquest cas, les quatre cordes. Com acompanyament  tenien un baterista força destacable que, amb ritmes tribals, els va conduir cap a moments rítmics d’una intensitat aclaparadora des del primer tema fina el bis passant per un final anterior ben curiós, una versió extraordinària en castellà del tema “El entierro  de los gatos” dels peruans Saicos.

The Future Primitives. Foto: Magic Pop

Amb el darrer acord en directe de la nit, i de pas de l’edició d’enguany d’aquest prestigiós festival, aquest que escriu va quedar extenuat d’haver ballat inevitablement, perquè no podia ser d’altra forma, durant tots tres dies i en especial durant aquests tres concerts finals tan  apoteòsics. Tots tres dies van estar a l’alçada del millor rock and roll, aquell que posa ben de manifest que la música no només espavila les neurones, i ens commou el cor, sinó que també ens arrossega el cos cap a una dansa tribal com a forma immillorable per demostrar la nostra participació incondicional en un fenomen de comunicació i emocions protagonitzar per totes i cadascuna de les bandes del Castanyasso 2013.

Després dels concerts van punxar Mick Gave aka Miquel Gistas responsable del festival, David Cobo "Dabeat" i Charlie Faber,  director i presentador del programa Sateli3 de Radio 3 (RNE), amb una selecció ben original i ballable de rock and roll, soul, surf, boogaloo, punk i garage, americana i funk. 

Dades dels grups i el festival

Dusty Mush. Foto: Magic Pop 

Els francesos Dusty Mush es van formar l’any 2011 a Ile-de-France. Tenen enregistrat un Ep en cassette titulat “Tom Pitt”  editat per Cheap Miami aquest 2013 i masteritzat per Johnny Tex dels Future Primitives, que conté sis temes, cinc propis i una versió del “Yeah” de The Alarm Clocks.  També han tret un altre cassette compartit amb els Future Primitives.  Ells són: al baix Romain Duplessier, a la batería Maxime Saïd i a la guitarra i veus, Cédric Bottacchi.

The See See. Foto: Magic Pop

The See See és una banda de pop psicodèlic, resident a Londres, formada amb músics procedents de  Malmö (Suecia), Detroit (USA), Leeds (UK), Manchester (UK) i Auckland (Nova Zelanda).  Ells són Richard Olson, veu, guitarra i harmònica; Pete Greenwood, teclats, banjo i guitarra; Kevin Peyok al baix; Paulie Cobra, a la bateria; o els teclistes  Phil Anderson i Sam Ferman.  Van debutar amb el single “Up the Hill” (The Great pop Supplement 2008) enregistrat  per  Kevin Peyok  al baix i veus; Ben Swank a la percussió; Pete Greenwood a les guitarres; i Richard Olson, harmònica, guitarra i veus així com a autor dels temes.  El van seguir més senzills com “Keep Your Head” ( Heron recordings 2009); “Mary Soul” (360 Degree Music 2010); “Powers of ten” (Rank Records 2010); un split amb By The Sea  (The Great Pop Supplement 2011): “All to Tired” ( Spring records 2011); “Gold and Honey” (The Great Pop Supplement 2012); “Sweet Hands” ( Rank Records 2012); i “The Rain and The Snow” (2013) amb Sundazed Music els quals tenen previst traure una antologia amb els seus temes. Pel que fa als àlbums, van editar  l’any 2010 “Late Morning Light” amb  The Great Pop Supplement amb Keith Wood a la guitarra;  Kevin Peyok al baix; Ben Swank i Pailie Cobra a la batería;   Pete Greenwood a la guitarra i banjo qui l’any 2008 va traure un disc en solitari titulat “Sirens” quan no estava formada la banda ; Richard Olson a la guitarra, harmònica i veu principal, entre altres col.laboradors als teclats com Phil Anderson dels Beep Seals, o Sean Read dels Famous Times.  Fou reeditat en Cd l’any 2011 per Dell’Orso Records. L’any 2012 van traure un segon àlbum amb The Great Pop Supplement i Dell’Orso Records titulat “Fountayne Mountain”. "Featherman" és el títol del seu més recent treball, un  E.P. editat amb Great Pop Supplement/Dell'Orso aquest 2013.

The Future Primitives. Foto: Magic Pop

Els sud-africans Future Primitives  són Johnny Tex, veu i guitarra; Heino Retief al baix; i Mad Dog, baterista.  Es van formar a finals de 2011 a Ciutat del Cap. L’any 2012 Groovie records va traure el seu disc de debut “So here’s” que havien enregistrat abans amb els sud-africans Not on Label,  amb el baterista Warren Fisher. Woodoo Rhythm, que també va distribuir el primer, els ha editat aquest 2013 un Lp titulat “Into The Primitive” amb 11 temes originals i dues versions: "For She" (The Milkshakes) y "Every Night" (The Human Expression). Aquest any també han tret un àlbum de versions titulat “Songs We Taught Ourselves”, amb Dangerhouse Skylab i Casbah records, que recull adaptacions de The Haunted, The Primitives, The Chancellors, The Milkshakes,  Captain Beefheart , Link Wray, The Spades,  The Human Expression, i The Mummies, entre altres. Un álbum amb el que només volien divertir-se com diuen a aquesta entrevista per al blog New H-Zine. Finalment, el segell Cheap Miami els ha editat un cassette compartit amb Dusty Mush. Els Future Primitives aporten cinc temes i els Dusty Mush, sis.

El Castanasso Rock Festival està organitzat per la promotora de concerts Soulblonding, que com ben bé sabeu està dirigida per Miquel Gistas. Celebrava la seva 12a edició del 24 al 26 de octubre de 2013 a la ciutat de Tarragona amb concerts i sessions de Dj’s. Va començar dijous dia 24 d'octubre de 2013 al Groove Bar, amb les actuacions de Ned Colette acompanyat de Wirewalker, i el suec Fredrik Kimbon (+ info). Divendres dia 25 tocaren els nord-americans Fuck Knights i les barcelonines Marlenes al Cau (+ info);  i el dissabte dia 26 pujaren a l’escenari de la Sala Zero els sud-africans The Future Primitives, més els britànics See See i els francesos Dusty Mush.

T'invitem també a recordar la nostra ressenya de la festa de presentació del dia 12 d'octubre de 2013 amb l'actuació de The Drip Dry Man al Groove (+ info), o bé la nostra crónica de la primera nit amb ned Colette més Wirewalker i Fredrik Kinbom  aquí i de la segona amb les Marlenes i els Fuck Knight aquí. Pots llegir una entrevista amb Miquel Gistas al blog New H-Zine repassant la trajectòria del festival des de la seva primera edició l'any 2002 a Montblanc.

Nota: Si vols més informació pots accedir també al blog del Castanyasso o al facebook del festival.